Eleccions, 3.

(que també serveix com a argument d'una novel·la)

El Partit Popular, envalentonat per la constatació que la gent que els vota és absolutament inútil, decideix fer un pas important i passa a cotitzar a borsa. Així, directament. Deixa de ser simplement un partit i es reconverteix en empresa. Entra a la borsa i posa en venda el 49% de les accions. De seguida rep ofertes de grans bancs, immobiliàries, cimenteres, diversos grups mediàtics i altres empresaris (tipus Ecclestone) amb visió de futur. Els diners de què disposa ara el PP per a les seves diverses campanyes és immens i cada vegada ho té més fàcil per anar renovant o recuperant les seves majories absolutes.

(continuarà)

Eleccions, 2.

TV3 ha continuat amb la seva putrefacta cobertura de la campanya i ens ha ofert una putrefacta cobertura dels resultats electorals. No s'han guiat ni pel pluralisme, ni per la idea que Catalunya és més que Barcelona, ni per cap mena de criteri periodístic. S'omplen la boca de protestes infantils de no signar les cròniques però s'anestesien a si mateixos amb una manca de criteri que ja comença a ser més que sospitosa. No han donat preeminència a les vertaderes notícies (alça de les CUP, fracàs de Ciutadans, majories absolutes inesperades, procés al País Basc...) i s'han perdut en una mena de repetició del que deien tots els altres (que si més vots de socialistes o de populars, que si més províncies d'uns i altres, que si Ajuntament de Barcelona, que si entrevistes a tots els cartells de Barcelona...) en comptes de fer una mica de periodisme i parlar amb els protagonistes vertaders, agafar la furgoneta i anar als llocs on hi ha hagut sorpreses, fer beure cianur a la corresponsal vitalícia a Euskadi, llimar els talons de la Terribas, portar al plató analistes enlloc de polítics de pa sucat amb oli, i en definitiva deixar de ser una tele que només diu el que alguns polítics diuen que passa a Catalunya i passar a ser una tele que informi, encara que sigui mínimament, del que passa a Catalunya.

Eleccions, 1.

Aquí tenim un fragment d'un article que el senyor Espada ha publicat a El Mundo: "Cataluña se ha equicocado. Ciudadanos tendría que gobernar en todos los Ayuntamientos por mayoría absoluta. Es el único partido lógico y coherente. Todos los votantes que no han votado Ciudadanos simplemente se han equivocado".

I parlant de l'ADN, mireu quin bonic exemple d'endogàmia que hi ha a la seva web. A la capçalera, uns links molt concrets, així, com per casualitat. Visca Planeta!

Avui el diari ADN (aDn, per ser exactes) ens regala una gran "portada poster" no pas d'una agència de viatges, no, no d'un supermercat, no, sinó del PSC. Es tracta d'un divertidíssim joc del tipus "On és Wally" però amb el Jordi Hereu. Ja se sap que si una cosa no tenen els polítics és sentit del ridícul. El joc consisteix a trobar "els 25 Jordi Hereu" entre un collage de Photo Shop que representen les seves "25 noves idees". Posaria la mà al foc que ningú, absolutament ningú no hi ha jugat. Aquestes "25 noves idees" ja comencen a semblar velles, de tant que se n'ha fet publicitat.

L'altre dia deia que no creia que els mitjans dediquessin gaires esforços a parlar de les eleccions turques. Ara han demostrat que tampoc no s'interessen gaire per un estat importantíssim: el Kazakhstan. Què ha passat al Kazakhstan? Algú ho ha llegit en algun lloc? Però ja se sap que és molt més interessant conèixer la marca dels calçotets de Sarkozy...

Oh!

Oooooh!

Ooooooooooooooooooooh!

El País fa campanya i omple dia sí dia també les seves pàgines amb espectaculars fotografies de la cimentació de les zones peperas de l'estat. "Mireu, mireu, aquests promotors assassins, què fan! Estan destruint el territori! Els hi hem de parar els peus! Tots a votar el socialisme!" Però llavors mires què fan els socialistes i veus que fan el mateix però amb plaques d'energia solar a la teulada. Potser una mica menys, és veritat, però absolutament tots els que es queixen de la cimentació viuen entre quatre parets de ciment que ocupen un espai que abans era ple d'arbres i de camps de civada. Caldria que algun científic boig fes un estudi demostrant que els que es queixen de la cimentació també són cimentadors, o com a mínim cimentats.

8tv s'anuncia a TV3.

És curiós que una televisió s'anunciï en una altra televisió, sobretot si són dues televisions que tenen el mateix públic potencial. Totes dues són televisions en català i que emeten a Catalunya. Tan sobrada va TV3 que es permet el luxe d'anunciar 8tv? D'acord que 8tv, de moment, és un trunyo, però el Grupo Godó s'ha consolidat amb RAC1, i no seria estrany que al futur ho fes amb 8tv. Seria impensable un anunci de RAC1 a Catalunya Ràdio, però en canvi 8tv s'anuncia a TV3. Quant deuen haver pagat? Les tarifes habituals, segurament.

El Cunties em diu que això als Estats Units és habitual, que allà unes televisions s'anuncien a les altres sense cap mena de problema. No sé si és el mateix cas. Allà hi ha mil televisions. Aquí n'hi ha dues o tres, i encara gràcies.

Es pot dir que existeix una mena de simbiosi entre els periodistes i els polítics. Uns viuen dels uns, i els altres dels altres. Una altra cosa és que uns treguin més profit dels altres que els altres dels uns, però això és una altra cosa. Uns i altres es necessiten per perpetuar-se. No cal dir que la simbiosi es pot entendre fàcilment com un parasitisme mutu (és una qüestió de perspectiva). El cas és que la relació entre els periodistes i els polítics és una cosa essencialment putrefacta.

Aquest matí he sentit bastanta estona el Bassas (sí, senyor Caminada, la seva mandra de fer classe se m'ha encomanat i ara és a mi, a qui fa mandra venir a classe) i després de la increïblement putrefacta entrevista itinerant a la Mayol (oh, que original, una entrevista itinerant per l'antiga vila de Gràcia amb la Mayol, oh, és que "els periodistes s'han d'inventar coses noves per innovar i no fer la campanya més avorrida del que és", oh, quina cosa més putrefacta anar passejant amb la Mayol per la ciutat i que ella vagi dient "aquest és el Manel, el cansalader, hola Manel, oi que sóc simpàtica" i el Bassas anar seguint-li la conyeta però el pitjor serà que com que avui és dilluns això vol dir que demà en serà un altre i dimecres un altre i dijous un altre i divendres amb l'Hereu que serà la traca final de la putrefacció i el populisme i el servilisme i la inèrcia i la putrefacció del periodisme de Catalunya Ràdio i el seu capitost Antoni Bassas. Però el cas és que després de tot aquest desplegament de minuts al servei de la correcció periodística hi havien les trucades dels oients i evidentment n'han trucat uns quants molt indignats (no prou indignats per no trucar, però) que han dit que és un escàndol que escolti jo sóc de Manresa o de Balaguer per exemple i ja n'estic fins als collons dels alcaldables de la ciutat de Barcelona que ja n'hi ha prou d'aquest bombardeig constant de Barcelona i esclar el Bassas "en pren nota" però desgraciadament la inèrcia és massa grossa i això no hi ha qui ho aturi perquè està massa podrit massa podrit massa podrit. Putrefacció.

Ui... Que fa molts dies que no escric... Ràpid, ràpid... Què puc dir?

Finalment s'han acabat les eleccions franceses!

A veure si ara la premsa dedica el mateix espai a les futures eleccions a Turquia, infinitament més importants.

Dues "relliscades" espanyolistes de l'Avui:

Una explosió de gas a 700 quilòmetres i les victòries d'un club de futbol que ideològicament està a 600 quilòmetres es mengen la meitat de la portada.

En canvi, un relatiu "encert":

El naixement de la filla del futur Felip VI no ocupa tota la plana.

Comparem, en un moment, la manera com Catalunya Ràdio i la Cope permeten a l'oient de participar en els seus programes matinals:

Catalunya Ràdio filtra les trucades i les emet en directe.

La Cope filtra les trucades, les grava, les torna a filtrar, les edita, les torna a filtrar i les emet.

Una petita diferència.

Els de la Cope deuen tenir por que algú truqui i digui: "Hola, llamo para cagarme en los catalanes/socialistas/terroristas" i que passin la trucada en directe i en canvi digui: "Soy el demonio!"