Aquest matí he sentit bastanta estona el Bassas (sí, senyor Caminada, la seva mandra de fer classe se m'ha encomanat i ara és a mi, a qui fa mandra venir a classe) i després de la increïblement putrefacta entrevista itinerant a la Mayol (oh, que original, una entrevista itinerant per l'antiga vila de Gràcia amb la Mayol, oh, és que "els periodistes s'han d'inventar coses noves per innovar i no fer la campanya més avorrida del que és", oh, quina cosa més putrefacta anar passejant amb la Mayol per la ciutat i que ella vagi dient "aquest és el Manel, el cansalader, hola Manel, oi que sóc simpàtica" i el Bassas anar seguint-li la conyeta però el pitjor serà que com que avui és dilluns això vol dir que demà en serà un altre i dimecres un altre i dijous un altre i divendres amb l'Hereu que serà la traca final de la putrefacció i el populisme i el servilisme i la inèrcia i la putrefacció del periodisme de Catalunya Ràdio i el seu capitost Antoni Bassas. Però el cas és que després de tot aquest desplegament de minuts al servei de la correcció periodística hi havien les trucades dels oients i evidentment n'han trucat uns quants molt indignats (no prou indignats per no trucar, però) que han dit que és un escàndol que escolti jo sóc de Manresa o de Balaguer per exemple i ja n'estic fins als collons dels alcaldables de la ciutat de Barcelona que ja n'hi ha prou d'aquest bombardeig constant de Barcelona i esclar el Bassas "en pren nota" però desgraciadament la inèrcia és massa grossa i això no hi ha qui ho aturi perquè està massa podrit massa podrit massa podrit. Putrefacció.