Fa un temps vaig somiar que comprava un llibre de Bolaño, i aquesta nit l'he llegit. Crec que es deia un títol així com Violència gratuïta (aquesta era la forma, però el títol no era aquest, era molt millor). Tenia tres parts, i tot era una immensa impossibilitat de comunicació (els crítics estaran contents) entre diferents personatges. Una manera d'explicar-ho és que, si no recordo malament, en cadascuna de les parts hi havia dos protagonistes i un dels dos es comportava com si tingués una edat completament diferent. No és que el problema fos l'edat, segurament, sinó que cap de les frases que es deien s'entenia correctament, i això s'allargava moltíssim sota una aparença de normalitat, i donava una idea molt tràgica (no dramàtica) de la incomprensió: perquè seguien parlant, i parlant, i parlant, i no s'entenien. Una altra manera d'explicar-ho seria dir que era com si parlessin llengües diferents, però parlaven la mateixa.