La vida de l'estudiant seria definitivament avorrida si no fos que, de tant en tant, passen coses com aquesta: primera classe de taller d'internet: tots els alumnes estem escoltant les explicacions de la bonica professora: el que hem de fer, com ho hem de fer... Quan tot d'una entra a classe un individu rabassut, d'una trentena, amb una ampolla de cervesa (Alter München) sense obrir a la mà dreta i un parell de plàtans a l'esquerra, s'asseu en un ordinador com si res (la professora deu pensar, potser, que és un alumne, i els alumnes deuen pensar, segurament, que és "un altre" professor) i fa les seves comprovacions a l'internet i al cap d'una estona se'n va com ha vingut sense dir res i amb tota la naturalitat que és possible en aquest món: allò que és sorprenent no és la seva indolència venerable, sinó l'absoluta discreció amb què ha deixat els plàtans i l'ampolla de cervesa (Alter München, recordem-ho) al costat de la pantalla!