Gran Rashid Taha (que no coneixia fins avui)... Es veu que és un músic que fa deu anys que viu a França però el cas és que avui en surt una entrevista a La Vanguardia i diu:
"Com vol que m'interessi la política francesa si ningú parla d'allò que realment és important? La política exterior ha sigut invisible durant tota la campanya. No hi ha consciència d'allò que passa a Palestina, a l'Orient Mitjà, a l'Iraq, fins a quin punt el futur dels nostres fills està en joc. Dimecres, cent setanta persones van morir a l'Iraq. Cent setanta morts i el món calla! Com em pot interessar el que passa aquí mentre tanta gent mor cada dia en nom d'una democràcia de merda? Quanta còlera genera això!"
La periodisteta diu: "No hi ha cap candidat que el convenci?"
I ell diu: "Cap candidat en absolut, tots són iguals".
Les paraules de Rashid Taha fan pensar en la putrefacció de la política francesa, i indirectament en la putrefacció dels mitjans que en parlen. Fa mesos que els diaris i les televisions ens bombardegen indiscriminadament amb els somriures putrefactes de la Ségolène Royal.
Tots igual. Molts somriures de la Ségolène Royal i res del que França destrueix per tot el món. Si finalment guanya la Ségolène Royal "per primer cop una dona estarà al capdavant de la república francesa", sí, però la seva panxa plena de cucs continuarà escampant putrefacció per tot el món.
Putrefacció.
4 comentaris:
I encara falta la segona volta... Només és mereixen un gran fiuuuuu!!!
Malgrat tot, reso per la Ségo a la segona volta. El bonapartisme hitlerià d'en Sarko és un model massa fàcilment exportable cop al poder. Creuem els dits, encara que això comporti més somriures maníacs entre sabaters i sabateres.
Pues no sé eh? fan fàstig, però entre la pija i el nazi jo em quedo amb la primera. com diu el calàbria sempre són més manipulables, bona qualitat política.
Vaja, sempre està bé sentir-se citar. Malgrat tot, no sé quan ni on ho he dit això, ni en quin sentit ni referit a qui...
Publica un comentari a l'entrada